Hi havia una
vegada un ruc que treballava en una granja. Quan el ruc es va fer vell, el seu
amo va decidir portar-lo a l'escorxador. Però el ruc va descobrir els seus
plans i va escapar de la granja. "Quina injustícia! He gastat tota la meva
vida i les meves forces al servei de l'amo .. i mira com m'ho agraeix !",
murmurava el ruc.
Llavors, va
pensar anar a la ciutat de Bremen per a fer-se músic de la banda municipal. Pel
camí va trobar a un gos de caça i li va preguntar: "Amic, per què corres
amb la llengua fora?". "Perquè sóc vell i el meu amo vol
matar-me...". El ruc va escoltar totes les desgràcies del gos i va dir:
"Company, vine amb mi a Bremen i ens farem músics de la banda municipal.
Jo tocaré la guitarra i tu el tambor. "
Al cap d'una
estona, el ruc i el gos es van trobar amb un gat. "Company, per què estàs
trist?", li van preguntar. "Com ja sóc vell, la meva senyora volia
ofegar-me. Per això he escapat i ara no sé com he de guanyar-me la vida.
..". "No et preocupis -li van dir-; la teva història és igual que la
nostra. Vine amb nosaltres, ens farem músics."
Una mica més
endavant, el ruc, el gos i el gat van sentir a un gall que cantava, semblava
que se li anava a trencar la gola. El gall els va dir: "Quina injustícia!
Tota la vida he treballat de despertador i demà pensen tirar-me a la sopa...
Ara, canto fins a desganyitar-me mentre puc." Llavors, el ruc li va dir: “Vine
amb nosaltres a Bremen. Anem a ser músics de la banda municipal."
Però la
ciutat de Bremen estava lluny i la nit se'ls va llançar a sobre a mig camí. Els
quatre músics van decidir passar la nit al costat d'un arbre gruixut. El burro
i el gos es van quedar sota l'arbre, el gat va enfilar a una branca i el gall
es va enfilar a la branca més alta. Des d'aquella altura, el gall va cridar:
"Es veu una llum a la llunyania...!". "Anem allà, companys -va
dir el ruc-; segur que és millor lloc que aquest."
Quan van
arribar a la casa, el ruc va guaitar a través d'una finestra i va dir: "Hi
ha un grup de bandits asseguts a la taula. Tenen preparat un sopar
fastuós." Els animals, després d'alguna discussió, van preparar un pla per
a foragitar als bandits.
El ruc va
recolzar les potes davanteres en la finestra; el gos es va posar damunt del ruc;
el gat es va enfilar sobre el gos, i el gall sobre el cap del gat. A un senyal,
tots van començar la seva música: el ruc bramava, el gos bordava, el gat miolava
i el gall cantava. Els bandits van cridar espantats: "Fantasmes! La casa
està embruixada!". I tots van fugir aterrits al bosc.
Aleshores,
els quatre músics de Bremen es van asseure a taula i van donar bon compte de tots els
aliments. Quan van acabar de sopar, van apagar el llum i van anar a dormir.
Quan els bandits es van tranquil·litzar, el capità va manar a un que anés a la
casa per a espiar.
El bandit va entrar sense fer soroll; al fons de l'habitació brillaven els ulls del gat. El bandit va pensar que era foc i va acostar un misto per a encendre una espelma . Llavors, el gat es va llançar sobre ell i li va esgarrapar la cara; en la seva fugida va ensopegar amb el gos i aquest el va mossegar en una cama; finalment, el ruc li va atiar una coça tremenda. Quan escapava aterrit va sentir cantar al gall: "Quiquiriquic!".
El bandit va entrar sense fer soroll; al fons de l'habitació brillaven els ulls del gat. El bandit va pensar que era foc i va acostar un misto per a encendre una espelma . Llavors, el gat es va llançar sobre ell i li va esgarrapar la cara; en la seva fugida va ensopegar amb el gos i aquest el va mossegar en una cama; finalment, el ruc li va atiar una coça tremenda. Quan escapava aterrit va sentir cantar al gall: "Quiquiriquic!".
El lladre va
tornar al costat dels seus companys i els va dir: "A la casa hi ha una
bruixa horrible. Tot just entrar m'ha esgarrapat la cara.
Després, m'ha agafar la cama amb unes tenalles i un monstre negre i
pelut m'ha colpejat amb una porra. Quan escapava, un fantasma va cridar:
-Porteu-me'l aquí!-".
A partir
d'aquell dia, els bandits no es van atrevir a tornar a la casa i els quatre
músics de Bremen es van quedar a viure allà per a sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada