dimecres, 19 de novembre de 2014

ELS MÚSICS DE BREMEN

Amb aquest conte estem treballant les onomatopeies.



Hi havia una vegada un ruc que treballava en una granja. Quan el ruc es va fer vell, el seu amo va decidir portar-lo a l'escorxador. Però el ruc va descobrir els seus plans i va escapar de la granja. "Quina injustícia! He gastat tota la meva vida i les meves forces al servei de l'amo .. i mira com m'ho agraeix !", murmurava el ruc.
Llavors, va pensar anar a la ciutat de Bremen per a fer-se músic de la banda municipal. Pel camí va trobar a un gos de caça i li va preguntar: "Amic, per què corres amb la llengua fora?". "Perquè sóc vell i el meu amo vol matar-me...". El ruc va escoltar totes les desgràcies del gos i va dir: "Company, vine amb mi a Bremen i ens farem músics de la banda municipal. Jo tocaré la guitarra i tu el tambor. "
Al cap d'una estona, el ruc i el gos es van trobar amb un gat. "Company, per què estàs trist?", li van preguntar. "Com ja sóc vell, la meva senyora volia ofegar-me. Per això he escapat i ara no sé com he de guanyar-me la vida. ..". "No et preocupis -li van dir-; la teva història és igual que la nostra. Vine amb nosaltres, ens farem músics."
Una mica més endavant, el ruc, el gos i el gat van sentir a un gall que cantava, semblava que se li anava a trencar la gola. El gall els va dir: "Quina injustícia! Tota la vida he treballat de despertador i demà pensen tirar-me a la sopa... Ara, canto fins a desganyitar-me mentre puc." Llavors, el ruc li va dir: “Vine amb nosaltres a Bremen. Anem a ser músics de la banda municipal."
Però la ciutat de Bremen estava lluny i la nit se'ls va llançar a sobre a mig camí. Els quatre músics van decidir passar la nit al costat d'un arbre gruixut. El burro i el gos es van quedar sota l'arbre, el gat va enfilar a una branca i el gall es va enfilar a la branca més alta. Des d'aquella altura, el gall va cridar: "Es veu una llum a la llunyania...!". "Anem allà, companys -va dir el ruc-; segur que és millor lloc que aquest."
Quan van arribar a la casa, el ruc va guaitar a través d'una finestra i va dir: "Hi ha un grup de bandits asseguts a la taula. Tenen preparat un sopar fastuós." Els animals, després d'alguna discussió, van preparar un pla per a foragitar als bandits.
El ruc va recolzar les potes davanteres en la finestra; el gos es va posar damunt del ruc; el gat es va enfilar sobre el gos, i el gall sobre el cap del gat. A un senyal, tots van començar la seva música: el ruc bramava, el gos bordava, el gat miolava i el gall cantava. Els bandits van cridar espantats: "Fantasmes! La casa està embruixada!". I tots van fugir aterrits al bosc.
Aleshores, els quatre músics de Bremen es van asseure a  taula i van donar bon compte de tots els aliments. Quan van acabar de sopar, van apagar el llum i van anar a dormir. Quan els bandits es van tranquil·litzar, el capità va manar a un que anés a la casa per a espiar.
El bandit va entrar sense fer soroll; al fons de l'habitació brillaven els ulls del gat. El bandit va pensar que era foc i va acostar un misto per a encendre una espelma . Llavors, el gat es va llançar sobre ell i li va esgarrapar la cara; en la seva fugida va ensopegar amb el gos i aquest el va mossegar en una cama; finalment, el ruc li va atiar una coça tremenda. Quan escapava aterrit va sentir cantar al gall: "Quiquiriquic!".
El lladre va tornar al costat dels seus companys i els va dir: "A la casa hi ha una bruixa horrible. Tot just entrar m'ha esgarrapat la cara. Després, m'ha agafar la cama amb unes tenalles i un monstre negre i pelut m'ha colpejat amb una porra. Quan escapava, un fantasma va cridar: -Porteu-me'l aquí!-".
A partir d'aquell dia, els bandits no es van atrevir a tornar a la casa i els quatre músics de Bremen es van quedar a viure allà per a sempre.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada